Desafiant l’statu quo constantment i portant als platós de televisió temes tan tabú aleshores com l’homosexualitat o la transsexualitat, l’obra de David Bowie sempre ha ballat entre la creativitat, la innovació i la provocació. Dos anys abans de la seva històrica actuació al Top of the Pops de la BBC interpretant el seu hit del moment -Starman- amb una indumentària que va sorprendre tota l’audiència, Bowie ja va sacsejar els fonaments de la societat occidental de la dècada dels 70.
I és que al 1970, l’artista publicà el seu tercer disc d’estudi sota el nom The Man Who Sold The World. Més enllà del punt d’inflexió que va suposar en la seva carrera, l’àlbum va cobrar un major protagonisme gràcies a la seva portada. En ella veiem, per primer cop, un David Bowie vestit de dona: amb una perruca ben llarga, un elegant vestit propi del segle XIX i unes botes altes mig estirat en una butaca. Si bé a Europa no va haver-hi cap inconvenient, als Estats Units la portada va ser considerada una provocació i va ser vetada. Així doncs, es va haver de dissenyar una portada alternativa a l’original pel mercat estatunidenc.
Més tard, al 1974, els Estats Units van tornar a censurar la portada del nou disc de l’artista britànic. Es tractava de Diamond Dogs, una portada on es podia veure, a la part frontal, a David Bowie amb un posat estrany, nu i de cintura cap amunt que, a la part posterior i de cintura cap avall, es convertia en el cos d’un gos amb uns prominents testicles.
